Gastronomia III: la nostra cuina mexicana preferida

Les nou del matí d’un dia d’estiu qualsevol a Ciutat de Mèxic, baixem a esmorzar i se’ns presenta el dilema: ous rancheros, mollete, chilaquiles, quesadillas, cafè, suc. És fàcil triar? De cap manera! I aviso els lectors des d’ara que el dubte el tindreu matí, tarda i nit, sigueu on sigueu: Sinaloa, Coahuila de Zaragoza, Yucatán, Oaxaca, Quintana Roo o Nuevo León.

La cuina mexicana es riquíssima, com a mínim en dos dels sentits d’aquest terme. I és que a més dels plats famosos que podem trobar per tota la seva geografia, cada estat diposa de diverses especialitats de la seva cuina regional. Per algun motiu va ser considerada Patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO l’any 2010.

Com podeu veure, el tema resulta inabastable per tractar-lo en una modesta entrada de blog. Per això, descartem comentar-ne les característiques, la història, els elements bàsics (com la típica tortilla o el picant) o el vessant exòtic insectívor. Ni tan sols presentarem un abecé dels plats més famosos, ja que no tindríem prou lletres. Sense cap pretensió, us proposem un menú amb alguns dels nostres plats preferits (les santes també mengem, queda dit).

Ens havíem quedat a la capital decidint l’esmorzar. Una vegada saciats, ens llancem a gaudir del dia, per aturar-nos un parell d’hores mes tard socarrimats per un sol de justícia que ens obliga a buscar una ombra i un gotet de les anomenades aguas frescas: un refrigeri fet amb aigua, fruita i sucre.

Entre una cosa i una altra, arriba l’hora de dinar. Aquí, de les incomptables opcions que ens ofereix la cuina mexicana, recomano compartir una botana (aperitiu) amb quesadillas, guacamole, nachos, xili o el que ofereixi la casa, acompanyada per una michelada (cervesa amb llimona i diverses espècies servida en un got amb les vores cobertes de sal). Si us sembla massa per començar, també podeu optar per uns nachos machos, que són nachos acompanyats de pico de gallo (tomàquet, ceba i xilis de Jalapa picats amb llimona), xili, guacamole i crema agra, per exemple. De segon, una bona ració de tacos (per a mi, estil pastor o cochinita pibil, sisplau). Per acabar, em saltaria les postres i demanaria un café de olla ben aromàtic, potser amb un raig de Kahlúa, per què no?

Sé que us he deixat sense postres, però no us enfadeu. Us proposo per berenar un pa dolç, un antojito, un panqué o una xicra de xocolata. I per als qui no sou de dolços, us proposo d’aperitiu un margarita i potser uns tamales per anar fent boca abans de sopar. Ja ho veieu, abans de res, varietat.

Ara toca posar-se seriosos: res de «jo no sopo» o «m’he passat tot el dia menjant». Pot ser que no ens convingui, però no podem desaprofitar l’ocasió d’aprofundir en la cuina mexicana. De primer unes fantàstiques fajitas o unas enchiladas per als que siguin de vida, amb una cervesa Modelo ben fresqueta. De segon, una suculenta sopa xochitl (pollastre, alvocat, totopos, formatge, picante) o la clàssica pozole.

Francament, ara tampoc no m’atreveixo a proposar-vos postres, però sí acomiadar-nos amb un caballito de tequila Don Julio. Alcem el got i… ¡viva México!