Literatura del Japó: entre la tradició i la modernitat

Avui arribem al Japó, un país que ofereix una curiosa barreja de tradicions i modernitat. El país d’en Doraemon i d’en Shinchan. Dels temples de Nara i de barris ultramoderns com Shinjuku. De dones vestides amb el kimono de tota la vida i joves amb el cabell pintat de lila i vestides amb l’estil anime més pur…

Aquesta multiplicitat també s’aprecia en la literatura del Japó. Tant ens arriben llibres clàssics com contemporanis, i els temes que tracten també són molt diversos. I, perquè veieu que hi ha vida més enllà de Murakami, us recomanem quatre llibres d’altres autors.

Literatura del Japó: tria i remena

El primer llibre que us recomanem és Una qüestió personal, de Kenzaburô Ôe. Tal com diu el títol, tracta un tema molt personal: què passa quan el teu fill és discapacitat? En aquest llibre, aquest Nobel japonès hi reflecteix la seva experiència personal.

Entrem en el món dels contes. O dels relats curts, segons com en vulgueu dir. En la vessant més clàssica, podeu llegir Rashômon i altres contes, de Ryûnosuke Akutagawa. Es tracta d’un recull d’històries escrites a principis del segle XX que tant parlen del Japó medieval com del modern.

A Kitchen, de Banana Yoshimoto, hi trobareu un altre estil. La història parla d’una òrfena que se’n va a viure amb una mare i un fill que no són ben bé «mare» i fill… haureu de llegir-lo per saber la resta. Amb aquest llibre, l’autora ha aconseguit més de 50 edicions, i s’ha traduït a moltes llengües.

Tanquem la llista amb una autora provocadora i tremendament original que va viure al Japó de petita: Amélie Nothomb, l’enfant terrible de la literatura francòfona. A Estupor i tremolors ens explica l’experiència d’una noia jove que se’n va a Tòquio a treballar: la influència de la jerarquia, el fet de ser dona, el fet de ser occidental… tots aquests aspectes pesen, i el relat està marcat per les seves vivències al Japó.

Propera parada: Suècia. Què amaga la foscor?

[table id=25 /]