No cal dir que l’anglès és molt present a les nostres vides. Els països anglosaxons són els principals exportadors de termes de totes les disciplines i àmbits (científic, econòmic, tecnològic, cultural, audiovisual, etc.) a les altres llengües. A més a més, l’anglès és la llengua vehicular per excel·lència que permet l’intercanvi comunicatiu a nivell mundial. I amb la globalització, és clar, ens arriben constantment conceptes i termes que incorporem com a calcs o manlleus sense tenir en compte que, de vegades, en català ja existeixen termes propis per referir-s’hi.
Així, de tant en tant podem sentir o llegir coses més o menys aberrants com ara:
«Hauríem d’engegar una campanya de crowdsourcing per customitzar el branding de la nostra companyia d’escuradents.»
O com aquesta:
«Pobre de tu que em facis un spoiler de la nova spin off de la sèrie de doctors sexys que m’agrada tant!»
En alguns casos es fan servir manlleus directament de l’anglès, tot i que de vegades en català ja hi ha termes equivalents, que el Termcat proposa i que podem emprar per evitar la denominació anglesa. En les frases de més amunt:
Altres casos d’interferència de l’anglès es deuen a calcs per traduccions literals que no són correctes en un context concret. A les frases de més amunt en veiem dos exemples:
Per això, tot i que cadascú és lliure de fer servir la llengua com li convingui, en l’àmbit professional, i en aquest cas nosaltres ens ocupem de l’àmbit de la traducció, un professional ha de ser capaç de veure més enllà de l’equivalència aparent i saber trobar el mot indicat en cada cas.