Donar o fer, aquest és el dilema.
En aquesta nova edició de les nostres recomanacions lingüístiques us expliquem quan fer servir les formes correctes de donar o fer.
Donar o fer?
Sovint aquests dos verbs es fan servir de manera incorrecta en certes expressions. Hi ha, sobretot, una tendència cap a l’ús incorrecte de donar en comptes de la forma correcta amb fer:
* Donar un petó/una abraçada. > Fer un petó/una abraçada.
* Donar fàstic/ràbia/pena/vergonya. > Fer fàstic/ràbia/pena/vergonya.
* Donar un pas/un salt. > Fer un pas/un salt.
* Donar la impressió. > Fer la impressió o fer l’efecte.
No obstant això, hi ha casos en què les dues opcions són correctes amb el mateix significat:
Donar/fer una classe/conferència/xerrada/concert/ponència.
Donar/fer un tomb.
Donar/fer gelosia
Donar/fer ombra
En canvi, la forma verbal canvia de significat segons que s’utilitzi un o altre verb en algunes expressions com:
fer eixamples: ‘eixamplar un espai llevant-ne destorbs’
donar eixamples: ‘conferir llibertat d’acció a algú’
fer lloc: ‘llevar els destorbs d’un espai’
donar lloc: ‘originar’
I hi ha casos, en canvi, en què el verb correcte és donar:
* Fer una ullada/un cop d’ull. > Donar una ullada/un cop d’ull.
* Fer un clatellot/cop/bufetada/puntada de peu. > Donar un clatellot/cop/bufetada/puntada de peu.
Formes verbals i locucions genuïnes
* Donar el sol. > Tocar el sol.
* Donar un mareig. > Marejar-se, agafar/venir un mareig.
* Donar set/gana. > Fer venir set/gana.
* Donar la calefacció. > Engegar la calefacció.
* Donar-li (a una tecla). > Prémer/pitjar una tecla.
* Donar-se la volta. > Girar-se/tombar-se.
* Donar-se bé una cosa a algú. > Tenir-hi traça/la mà trencada, ser el seu fort, tenir facilitat…
Donar o donar de?
En català, les expressions donar menjar, donar beure i donar mamar s’escriuen sense de. Per tant, no és correcte dir *donar de menjar/beure/mamar.
Dongui o doni? Dongués o donés?
Pel que fa a la conjugació, el verb donar segueix el model del verb cantar. Quan es forma el subjuntiu d’aquest verb no s’afegeix el so de g a l’arrel.
Així, les formes del present de subjuntiu són: doni, donis, doni, donem, doneu, donin; i les de l’imperfet de subjuntiu són: donés, donessis, donés, donéssim, donéssiu, donessin.
