Molts, molts menys accents diacrítics
En aquesta entrada de recomanacions lingüístiques us recordem com ha quedat la normativa ortogràfica respecte dels accents diacrítics arran de la publicació de la nova Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans de 2016.
Però què són els accents diacrítics?
Hi ha algunes paraules que es fan servir amb freqüència i que van accentuades malgrat que segons les normes d’accentuació no hi haurien d’anar. La funció d’aquest accent, anomenat accent diacrític, és distingir aquestes paraules d’altres que s’escriuen igual per tal d’evitar confondre-les.
Fins a l’esmentada reforma de l’any 2016, en català es comptaven 150 mots amb accent diacrític i es va passar a un total de 15, la qual cosa simplifica molt aquest aspecte ortogràfic.
Paraules amb accent diacrític
Aquestes són les paraules que encara conserven l’accent diacrític per tal de distingir-les d’altres amb significat diferent que s’escriuen igual:
bé: ‘benefici’, adverbi, conjunció, interjecció
be: ‘anyell’, nom de la lletra b
déu: ‘divinitat’ – Déu vos guard.
deu: ‘font’, nombre 10, verb deure, verb dar
és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural
mà: ‘part terminal del braç’
ma: possessiu
més: adverbi i adjectiu quantitatiu, ‘signe de la suma’
mes: ‘una dotzena part de l’any’, participi del verb metre, conjunció, possessiu
món: ‘conjunt de totes les coses creades; la Terra’
mon: possessiu
pèl: ‘vellositat’
pel: contracció de per + el
què: pronom relatiu precedit de preposició, pronom interrogatiu, pronom exclamatiu, ‘quid d’una qüestió’
que: pronom relatiu no precedit de preposició, conjunció, adverbi i adjectiu quantitatiu
sé: verb saber
se: pronom feble
sí: adverbi afirmatiu, ‘afirmació’
si: pronom reflexiu o recíproc, conjunció, nota musical, ‘interior’
sòl: ‘superfície del terreny’
sol: astre, nota musical, ‘sense companyia’, verb soler, adverbi
són: verb ésser/ser
son: ‘acte o ganes de dormir’, possessiu, verb sonar (balear)
té: verb tenir
te: pronom feble, ‘arbust’ i ‘infusió’, nom de la lletra t
ús: ‘acció d’usar’, verb usar (balear i alguerès)
us: pronom feble, nom de la lletra u en plural
vós: pronom fort
vos: pronom feble
Tingueu en compte que es conserva l’accent en plural dels mots següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans, mons).
En canvi, segons l’Ortografia de l’IEC del 2016, no s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats d’aquests mots, com ara: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; rodamon; a contrapel, repel; entresol, subsol, etc. Però sí que s’accentuen aquests mots quan porten guionet: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc.
Per tant, desapareix l’accent de paraules que tradicionalment en duien i també dels seus derivats, tinguin el significat que tinguin. Per exemple: bota, dona (dones), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves…
