Aquesta setmana a la secció de recomanacions lingüístiques del nostre blog N. de la T. comentarem un parell de canvis normatius que va recollir la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC de l’any 2016. És correcte degut a? I donat que?
Fa relativament poc temps, encara podíem dubtar de la correcció de l’expressió degut a perquè en alguns casos l’ús era admissible, però en d’altres no. Fins a la publicació de l’última edició de la Gramàtica de la llengua catalana l’any 2016, la locució causal degut a no era acceptada per la normativa.
Per tant, si bé abans de la reforma era incorrecte fer servir degut a amb valor causal, és a dir, com a sinònim de a causa de, actualment és perfectament acceptable:
«Després de tantes hores sol a casa, el gos es va posar a fer malifetes degut a l’avorriment.»
Altres locucions amb el mateix significat són a causa de, gràcies a, per culpa de, per raó de, perquè o ja que. Per exemple:
«Per culpa d’haver deixat el gos sol a casa tantes hores, ens hem trobat un camp de batalla a la cuina.»
D’altra banda, abans de la nova gramàtica, ja era correcte fer servir la forma degut a / deguda a com a participi del verb deure, i actualment també. En aquest cas, acompanya sempre un altre verb, concorda amb un nom al qual es refereix i pot anar seguit de la preposició a. Per exemple:
«La malifeta del gos va ser deguda a l’avorriment.»
Un cas semblant que la Gramàtica de la llengua catalana també ha passat a admetre és el de la locució causal donat que a partir del participi del verb donar:
«Donat que el gos ha fet destrosses, proposo no deixar-lo tantes hores sol i treure’l a passejar més sovint.»
Tradicionalment, es recomanava substituir aquesta locució per atès que o vist que, i sembla lògic que si la frase «Donada la situació, hem de prendre mesures» és sinònima de «Vista la situació…» o «Atesa la situació…» també donat que pugui ser sinònima de les altres dues locucions.
En definitiva, en aquesta acceptació normativa hi veiem una adaptació als usos actuals de la llengua i considerem que seria difícil argumentar-ne la prohibició quan es tracta de formes esteses que es deriven d’altres formes d’ús freqüent en català. En tot cas, cada usuari de la llengua és lliure de fer servir o no aquestes construccions segons li semblin més o menys genuïnes.