Com hem d’expressar probabilitat en català?
En aquesta nova entrada de recomanacions lingüístiques parlarem de la manera correcta d’expressar probabilitat en català. Amb aquest sentit sovint es fan servir incorrectament temps com el futur o el condicional. A més, recollirem l’ús abusiu que es fa als mitjans de comunicació del condicional d’hipòtesi o distanciament.
Expressar probabilitat en present
Sovint en contextos informals es fa servir inadequadament el futur per parlar de probabilitat o expressar una suposició en el present:
Suposo que ara ja estaran aterrant a Bali.
Crec que amb el canvi horari, allà ara seran les vuit.
Això no obstant, de forma correcta el recurs més habitual per expressar probabilitat en català és la perífrasi deure (en present) + infinitiu:
Suposo que ara ja deuen estar aterrant a Bali.
Crec que amb el canvi horari, allà ara deuen ser les vuit.
Expressar probabilitat en passat
De la mateixa manera, en registres informals és habitual l’ús inadequat del condicional per expressar probabilitat en el passat:
Serien les vuit quan finalment van aterrar a Bali.
M’imagino que tindrien un bon vol.
Igual que en el present, la manera més corrent d’expressar probabilitat o suposició és amb la perífrasi deure (en passat) + infinitiu:
Devien ser les vuit quan finalment van aterrar a Bali.
M’imagino que devien tenir un bon vol.
Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat o suposició són la perífrasi poder + infinitiu, expressions com segons sembla, sembla que o els adverbis potser, probablement i segurament, amb el verb en present d’indicatiu o en futur, no pas en present de subjuntiu.
Ara poden ser les vuit a Bali.
Probablement tindran bon temps. ( Probablement tinguin bon temps.)
Potser tasten menjars exòtics aquests dies. ( Potser tastin menjars exòtics aquests dies.)
Usos del condicional de distanciament o d’hipòtesi
En els mitjans de comunicació es fa servir sovint l’anomenat condicional de distanciament, d’hipòtesi o amb valor evidencial per fer palès que una informació no està confirmada o no del tot contrastada. En general aquest ús és correcte però convé no abusar-ne i tenir en compte que no s’ha de fer servir quan el context implica certesa. A més, cal recordar que es poden fer servir altres fórmules per evidenciar el caràcter hipotètic de l’enunciat o atribuir-lo a la font. Per exemple:
El gos s’hauria escapat per seguir l’amo a Bali. > Sembla que el gos es va escapar per seguir l’amo a Bali.
Haurien trobat el gos a l’aeroport del Prat. > Segons la policia, es va trobar el gos a l’aeroport del Prat.
El gos hauria intentat embarcar a l’avió. > Probablement, el gos intentava embarcar a l’avió.
Si heu de produir textos i teniu aquests dubtes o qualsevol altre, no dubteu a demanar una revisió experta. A Ampersand Traduccions tenim correctors professionals que adequaran els vostres textos a la normativa. Demaneu-nos un pressupost sense compromís.
