Roadtrip cinematogràfic cap. 1: cinema alemany
Com ja és tradició a Ampersand Traduccions, a l’estiu marxem de viatge virtual gràcies a diversos aspectes de la cultura i les tradicions de cada país. Després de viatjar a través de la llengua, la literatura i la gastronomia, aquest estiu anem de roadtrip cinematogràfic. Us hi apunteu?
En aquest primer capítol, us presentem una selecció (del tot arbitrària, sí) d’algunes pel·lícules del cinema alemany que ens agraden per diversos motius. Algunes s’han guanyat un lloc a la nostra llista per ser precursores i revolucionàries en el seus gèneres, d’altres per ser representants indispensables d’un capítol de la història i d’altres, simplement, perquè ens semblen boniques o colpidores.
Vet aquí la nostra llista de pel·lícules emblemàtiques del cinema alemany a càrrec de les Amigues d’en Jeroni, és clar.
Achtung Aufnahme!
Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens (Nosferatu), F.W. Murnau, 1922
Nosferatu és un dels clàssics indiscutibles del gènere de terror i, segurament, un dels títols més mítics del cinema mut. Us garantim que aquesta adaptació de la novel·la Dràcula de Bram Stoker us deixarà garratibats.
Un apunt curiós: la vídua de Stoker va denunciar els creadors perquè es volien estalviar els drets d’autor. La projecció de la pel·lícula es va haver d’aturar i se’n van destruir la majoria de còpies existents.
Posa els pèls de punta, oi?
Si voleu indagar més sobre el cinema alemany de principis del segle XX, no us perdeu Das Cabinet des Dr. Caligari (Robert Wiene, 1920), Metropolis (Fritz Lang, 1927) i M (Fritz Lang, 1931).
Die Blechtrommel (El timbal de llauna), Volker Schlöndorff, 1979
Basada en la novel·la homònima del premi Nobel de literatura Günter Grass, aquesta crua i commovedora pel·lícula es troba a cavall del realisme i la fantasia. Aquell any va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i la Palma d’Or al Festival de Cannes.
El protagonista és l’Oskar, un nen nascut a Danzig el 1924, on el nazisme ja feia acte de presència. Als tres anys, la seva mare li regala un timbal i ja no se’n vol desprendre. Des d’aleshores, i veient la bogeria del món en vigílies de la Segona Guerra Mundial, decideix que no vol créixer més.
Das Boot (El Submarí), Wolfgang Petersen, 1981
Òbviament, la Segona Guerra Mundial és un tema cabdal per al cinema alemany. Aquest cop des del gènere bèl·lic, us recomanem Das Boot, que narra la història de la tripulació del submarí U 96 i les condicions extremes que havien de suportar, sempre sota l’amenaça constant de les bombes enemigues.
Recentment, s’ha estrenat una nova sèrie inspirada en aquesta pel·lícula nominada a l’Oscar i en la novel·la d’èxit de Lothar-Günther Buchheim.
Una escena de la claustrofòbica Das Boot
Sobre la Segona Guerra Mundial també val la pena veure Der Untergang (Oliver Hirschbiegel, 2004), que relata els últims dies de Hitler al seu búnquer abans de suicidar-se, i Sophie Scholl – Die letzten Tage (Marc Rothemund, 2005), la història d’una activista de la Rosa Blanca, un grup clandestí de la resistència antinazi.
Der Himmel über Berlin (Cel sobre Berlín), Wim Wenders, 1987
Aquesta pel·lícula de culte del cinema alemany dels anys 80 explica la història commovedora de dos àngels que observen la vida quotidiana dels berlinesos de la postguerra. Un dels àngels, interpretat per Bruno Ganz, s’enamora d’una trapezista melancòlica i sent el desig de convertir-se en humà.
Veureu que les escenes on apareixen els àngels són en blanc i negre i les dels humans en color. I més detalls curiosos: sentireu música d’en Nick Cave i veureu en Peter Falk, àlies Colombo, fent d’ell mateix com un àngel que també ha renunciat a la immortalitat.
Gegen die Wand (Contra la pared), Fatih Akin, 2004
Gegen die Wand és un drama romàntic sobre dos alemanys d’origen turc que es coneixen en situacions desesperades: d’una banda, en Cahit ha perdut la seva dona i ofega les penes amb drogues i alcohol i, d’altra banda, la Sibel fuig de la seva família turca conservadora fingint un intent de suïcidi. Aleshores, es coneixen en una clínica psiquiàtrica i decideixen casar-se per conveniència. I, és clar, com en totes les pel·lícules romàntiques, acaba sorgint una història d’amor, en aquest cas més aviat turbulenta.
Va rebre el premi Os d’Or a la millor pel·lícula a la Berlinale i un Goya a la millor pel·lícula europea, entre d’altres premis i nominacions.
Das Leben der Anderen (La vida dels altres), Florian Henckel von Donnersmarck, 2006
Pel·lícula guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 2006. És un thriller polític sobre espies ambientat al Berlín de l’RDA durant la Guerra Freda. El protagonista és un capità de l’Stasi que espia dia i nit el que passa al pis d’una cèlebre parella berlinesa. Per aquest motiu, i per la seva soledat extrema, acaba empatitzant amb ells.
Altres pel·lícules que tracten el tema de les dues Alemanyes, el comunisme i la reunificació són Das schweigende Klassenzimmer (Lars Kraume, 2018) i la divertida Good Bye Lenin! (Wolfgang Becker, 2003), amb la qual Daniel Brühl va saltar a la fama.
Das weiße Band (La cinta blanca), Michael Haneke, 2009
Sí, d’acord. Michael Haneke és austríac. Però hem volgut fer lloc a la nostra llista per a aquest brillant drama d’època en blanc i negre ambientat als anys previs a la Primera Guerra Mundial. En un petit poblet del nord d’Alemanya, on un pastor protestant imparteix una estricta disciplina als nens, hi comencen a passar fets estranys… Us avisem que aquesta pel·lícula pot remoure consciències.
Film guanyador de la Palma d’Or a la millor pel·lícula del Festival de Cannes (2009), entre altres premis i nominacions.
Victoria (Sebastian Schipper, 2015)
© Adopt Films
Victoria encapçala una categoria creada especialment per a l’ocasió i que titularem: «Thrillers alemanys trepidants de joves en problemes». La Victoria s’acaba de mudar a Berlín i coneix un grup de nois que li volen ensenyar la ciutat. La nit tot just comença i la Victoria no intueix el desenllaç que l’espera. El més impactant d’aquest film, a part de la interpretació de la Laia Costa, és que es va rodar en un únic pla seqüència.
A la nostra categoria ad hoc també hi caben altres llargmetratges de denúncia social amb joves protagonistes com Die Welle (Dennis Gansel, 2008), Das Experiment (Oliver Hirschbiegel, 2001), Die fetten Jahre sind vorbei (Hans Weingartner, 2004) i Lola rennt (Tom Tykwer, 1998).
Moritz Bleibtreau a Das Experiment
Toni Erdmann (Maren Ade, 2016)
Per acabar amb un somriure, us recomanem aquesta comèdia dramàtica delirant sobre la vida, la família, la feina i el capitalisme. Dirigida per l’alemanya Maren Ade (per fi, una directora!), relata la relació d’un pare i d’una filla des d’un punt de vista molt peculiar. Si més no, no us deixarà indiferents.
Es va endur el premi FIPRESCI del Festival de Cannes el 2016.
I fins aquí les nostres recomanacions de cinema alemany. Esperem que us agradin i que ens deixeu comentaris amb les vostres pel·lícules preferides!
A la propera parada del nostre roadtrip cinematogràfic canviem totalment d’aires i marxem a la Xina. Agafeu-vos fort.
Mentrestant, si necessiteu traduccions de l’alemany o a qualsevol altra llengua, no dubteu a demanar-nos un pressupost sense compromís.
Auf Wiedersehen!
