Si alguna vegada heu hagut de presentar a Espanya documents de països en llengües diferents de la nostra per fer tràmits com ara contraure matrimoni amb una persona espanyola sent d’un altre país (per a la qual cosa sol ser necessari un certificat literal de naixement, un certificat de solteria, etc.), buscar feina (per a la qual cosa se solen haver de traduir títols o expedients acadèmics), sol·licitar un visat (per a la qual cosa es pot demanar un certificat d’antecedents penals, un contracte de treball, etc.), entre altres, segurament heu comprovat que es necessita una traducció jurada. Es tracta d’un tipus de traducció que solen demanar les administracions públiques (com ara el Registre Civil, el Registre Mercantil, les universitats, la policia, el Ministeri de l’Interior, etc.) i que acredita la fidelitat a la llengua original del text traduït a la llengua de destinació.
No obstant això, no qualsevol traductor pot jurar un document: a Espanya només ho poden fer els que estan acreditats pel Ministeri d’Exteriors. I, què és un traductor jurat? Què ha d’acreditar per poder dur a terme aquest tipus de traduccions? Ha de tenir un títol universitari en Traducció o pot fer aquesta feina algú amb uns altres estudis relacionats amb els idiomes, com ara Filologia? Un traductor jurat a Espanya pot traduir documents perquè tinguin efecte a altres països amb altres llengües? Ho expliquem en aquest post.
Com podem imaginar, la tasca del traductor és tan antiga com les relacions humanes entre diferents comunitats, i és fins i tot anterior al comerç. De fet, al principi es tractava més d’intèrprets, perquè es dedicaven a la interpretació oral i la traducció en temps real de què deien persones que s’havien d’entendre entre si, mentre que els traductors van començar a ser importants a l’antiga Mesopotàmia i l’antic Egipte. La seva tasca va permetre traduir textos religiosos i literaris, establir relacions diplomàtiques i comercials, difondre coneixement i cultura en terres que parlaven altres llengües, etc.
La figura del traductor jurat va cobrar sentit a l’Edat Mitjana, perquè va ser quan van sorgir sistemes legals i administratius més complexos i es van intensificar les relacions comercials i diplomàtiques entre països. D’aquí va sorgir la necessitat de traduir documents legals i oficials per facilitar la comunicació i garantir la validesa legal dels documents en diferents idiomes. Al segle XIX, França va crear la figura del «traductor-intèrpret jurat» (traducteur-interprète assermenté) i Alemanya també va establir sistemes de certificació per als traductors jurats en aquest període.
En el cas d’Espanya, no queda clar en quin moment es crea la figura del traductor jurat (o intèrpret jurat, en aquella època), tot i que al segle XVII ja hi havia lleis que establien les directrius per a les traduccions i es van promulgar més normes per a diferents àmbits que limitaven aquesta tasca, com ara els aranzels de duanes. Actualment, la llei que recull el carnet de traductor-intèrpret jurat, les disposicions sobre el segell (que han anat canviant al llarg de les dècades i els segles) i l’estandardització de la certificació per a les traduccions és una evolució de la legislació anterior, com el reglament de la carrera d’intèrprets de 1870.
Sol·licitar una traducció jurada té sentit en situacions en què es necessita una traducció oficialment reconeguda i garantida d’un document legal o oficial, perquè té exactament la mateixa validesa que el document original. Així doncs, per exemple, si presentem a un tribunal, institució governamental o un altre organisme oficial la traducció jurada del nostre expedient acadèmic emès al Regne Unit, això equival a lliurar el document original en anglès. Això no passaria amb una traducció sense segell, perquè la podria haver fet qualsevol persona, sense la fidelitat necessària. A més que el document és legalment vàlid, com diem, també ha de reflectir d’una manera fidel i precisa tot el que diu el text original.
Un traductor jurat, per tant, és la persona autoritzada per un organisme oficial del país on el document original en una altra llengua ha de tenir efecte per dur a terme una traducció que tingui validesa legal. Ha de ser competent tant en la llengua d’origen com en la de destinació i ha de tenir un coneixement profund dels sistemes legals i jurídics de totes dues llengües.
La responsabilitat principal d’un traductor jurat és garantir la precisió i la integritat de la traducció. Aquest professional s’especialitza en la traducció de documents legals, com ara contractes, escriptures, sentències judicials, actes notarials, certificats de naixement, matrimoni o defunció, entre altres. Per certificar el document no n’hi ha prou amb signar-lo, sinó que també s’ha de segellar: només així es demostra l’autenticitat de la traducció. A més a més, el document traduït ha d’anar sempre acompanyat de l’original per tal que l’organisme destinatari pugui comparar-lo.
A Espanya, els traductors jurats han de superar un examen que ofereix periòdicament el Ministeri d’Afers Exteriors, o bé reconèixer les seves qualificacions professionals anàlogues obtingudes en un altre estat membre de la UE o de l’Espai Econòmic Europeu. Un dels requisits és ser ciutadà d’un dels països membres i també (com es pot veure al Reial decret que ho regula):
Cal recórrer a un traductor jurat en gairebé qualsevol situació en què s’hagi de fer un tràmit davant l’administració pública que requereixi documentació expedida en una llengua diferent de la llengua oficial d’aquest país. Alguns exemples són els següents:
La figura del traductor jurat pot variar segons els països. Com ja hem assenyalat, França i Alemanya, així com Itàlia i Àustria, per exemple, tenen figures similars a les que tenim a Espanya. No obstant això, països anglosaxons, com ara el Regne Unit, els Estats Units i el Canadà, no compten amb traductors certificats com a tals, sinó que les persones encarregades de traduir un document han d’acreditar la seva feina de diferents maneres.
Per exemple, als Estats Units, on el procediment pot canviar segons cada estat, qualsevol professional de la traducció pot traduir un document a l’anglès i signar una declaració adjunta que certifiqui que la traducció és completa i exhaustiva, i fins i tot pot certificar traduccions de tercers. Segons descriu la American Translators Association, a la traducció hi han de constar: una declaració de les qualificacions del traductor, una declaració que afirmi la integritat i l’exactitud del document, la identificació del document traduït i de l’idioma, i el nom del traductor, la seva firma i la data. En alguns casos, un notari públic pot acreditar la identitat de la persona que signa la declaració de la certificació, i això s’anomena notarized translation.
Al Canadà, el traductor ha d’estar registrat en un dels organismes del seu territori o província, com l’Orde de Traductors, Terminòlegs i Intèrprets Acreditats del Quebec (OTTIAQ), l’Associació de Traductors i Intèrprets d’Ontario (ATIO) o la Societat de Traductors i Intèrprets de la Colúmbia Britànica (STIBC).
Al Regne Unit, els traductors han d’estar acreditats, per exemple, a l’Institut de Traducció i Interpretació (ITI), el segell del qual s’utilitza per certificar les traduccions.
Un dels dubtes més habituals que es plantegen a l’hora de preguntar-nos què és un traductor jurat és el següent: els documents traduïts per un traductor jurat a Espanya, són vàlids en altres països? És una pregunta complicada, perquè cada cas pot ser un món. Les traduccions de traductors acreditats pel Ministeri d’Afers Exteriors solen ser vàlides en països que tenen acords amb Espanya, com ara el Conveni de la Haia, però de vegades pot ser necessari legalitzar el document, és a dir, que el document passi per un procés de certificació en una oficina consular del país on ha de tenir efecte el document. Per exemple, un document traduït al francès per un traductor jurat a Espanya que estigui acreditat per traduir en totes dues direccions, francès-castellà i castellà-francès, pot ser acceptat per un organisme públic francès, especialment si està postil·lat (en aquest post parlem de la postil·la de la Haia). No obstant això, pot haver-hi altres països, fins i tot de la UE, que requereixin un altre tipus de legalització per demostrar l’autenticitat i la integritat del document.
A Ampersand fem traduccions jurades en les llengües més demandades de la UE (com ara l’anglès, el francès, l’alemany, l’italià, el neerlandès, etc.) per a qualsevol tipus de tràmit que s’hagi de fer a Espanya, a partir de 39 € + IVA per document.