Roadtrip cinematogràfic cap. 4: cinema rus
Una setmana més continuem el nostre viatge a través del cinema. Si l’escala anterior va ser a França, avui arribem a Rússia. A Ampersand som grans admiradors de la cultura russa i, per descomptat, el cinema rus no n’és l’excepció.
La influència de Hollywood sovint ens fa oblidar que hi ha vida més enllà de les seves fronteres. Tanmateix Rússia (o en el seu moment la Unió Soviètica) ha fet contribucions cabdals al cinema. Tot seguit us expliquem quines són les pel·lícules russes i soviètiques que trobem imprescindibles.
Alguns clàssics del cinema soviètic
[table id=49 /]
Per començar proposem una pel·lícula que fins i tot ha estat considerada la millor de la història del cinema: Bronenóssets Potiomkin (El cuirassat Potemkin, 1925), de Serguei Eisenstein. Basat en fets reals, aquest drama històric narra el motí dels mariners del cuirassat Potemkin i la revolta que això provoca a la ciutat d’Odessa. L’escena de les escales (que podeu veure aquí) és una de les més conegudes i homenatjades del cinema.
La segona recomanació és un drama bèl·lic: Letiat juravli (Les grues volen, 1957), de Mikhaïl Kalazotov. Premiada amb la Palma d’Or del Festival de Cannes el 1958, explica la història de Borís i Verònica, una parella d’enamorats que es veuen obligats a separar-se en esclatar la Segona Guerra Mundial. La pel·lícula mostra com aquesta guerra va afectar durament la societat soviètica. La podeu veure en castellà amb el títol Cuando pasan las cigüeñas. Sí, ja sabem que les grues i les cigonyes no són el mateix ocell, però la traducció no és una ciència exacta!
Convé destacar un altre clàssic del cinema soviètic, també premiat al Festival de Cannes (en aquest cas amb el Premi Especial del Jurat), que és Solaris (1972). Dirigida per Andrei Tarkovski, Solaris és un drama de ciència ficció basat en la novel·la de l’escriptor polonès Stanislaw Lem. Un psicòleg és enviat al planeta Solaris per descobrir què els ha passat als científics de l’estació que hi ha instal·lada. Allí es trobarà atrapat en una realitat paral·lela. Preciosa reflexió filosòfica sobre la comunicació i les relacions humanes.
Grans pel·lícules del cinema rus
[table id=50 /]
La primera pel·lícula posterior a la Unió Soviètica que us recomanem és Utomliónnie sólntsem (Cansats pel sol, 1994). Un coronel de l’exèrcit rus passa tranquil·lament l’estiu amb la família quan rep la visita inesperada d’un vell conegut. Aviat descobreix les intencions que amaga. Estrenada amb el títol Cremat pel sol, aquest film de Nikita Mikhalkov és una denúncia de les purgues estalinistes. Va rebre diversos premis, com el Gran Premi del Festival de Cannes i l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
A continuació, podem recomanar Russki Covtxeg (L’arca russa, 2002), d’Aleksandr Sokúrov. Rodada en una única seqüència de més de 90 minuts al Palau d’Hivern de Sant Petersburg (avui dia, el museu Ermitage), ens porta a fer un recorregut per 300 anys de la història de Rússia. Sens dubte, una de les pel·lícules russes més especials d’aquest segle.
Un dels directors més destacats dels últims anys és Andrei Zviagintsev. Si bé totes les seves obres són recomanables, ens ha agradat sobretot Leviatan (2014). En un poblet de la costa del mar de Barentsz, en Kolia haurà de lluitar contra l’alcalde, que pretén apropiar-se del seu terreny. Segurament un dels futurs clàssics del cinema rus. El podeu veure aquí.
I per acabar…
Com que no sempre tenim ganes de veure pel·lícules profundes, volem parlar-vos d’una comèdia soviètica: Ironia sudbí ili s liogkim parom (La ironia del destí o gaudeixi del seu bany, 1975), d’Eldar Riazànov. Aquest títol té l’honor de ser una de les pel·lícules més vistes del cinema soviètic… de la nit de cap d’any. Després de passar el cap d’any bevent amb els amics en una sauna, en Ievgueni acaba en un avió rumb a Leningrad. Creu que encara és a Moscou, en un carrer igual que el seu i un edifici igual que el seu on tenen lloc tot d’embolics.
Tampoc volem oblidar-nos dels nens, així que per concloure us deixem en darrer lloc un curtmetratge d’animació: Iogik v tumane (L’eriçó a la boira, 1975), de Iuri Norxtein, basat en un conte de Serguei Kozlov. L’any 2003 va ser considerada la millor pel·lícula d’animació de tots els temps al Festival d’Animació de Laputa, al Japó. No patiu per no entendre-la: està subtitulada en castellà!
Si aquesta selecció us ha fet venir ganes de veure més pel·lícules russes, al web de Russia Beyond us en recomanen 100. Però si el que us ve de gust és anar a Rússia, podeu consultar la nostra guia de rus per a viatgers.
I si ja heu tornat a la feina i necessiteu una traducció del rus o d’algun altre idioma, poseu-vos en contacte amb nosaltres. Us farem un pressupost sense compromís.
