Dones valentes: «Fets, no paraules»
8 de març, ja hi tornem a ser. I aquest any serà mogudet. Vet aquí que l’altre dia, mentre rumiava sobre la pertinència de la vaga feminista i el seu abast, em van venir al cap dues notícies que havia sentit unes setmanes abans (i, aparentment, inconnexes). La primera: un petit estudi indicava que les nenes tenen com a model homes i dones, però els nens només tenen homes. La segona: el 55% dels graduats universitaris de carreres de ciències són dones, però el percentatge es redueix a menys de la meitat pel que fa als llocs de feina rellevants de les empreses del sector, i les dades encara són pitjors si parlem del nombre de càtedres. Ara ve quan us imagineu que vincularé una notícia amb l’altra, però no ho faré perquè confio en la vostra habilitat per lligar caps.
Les dones valentes sempre han existit, tot i ser silenciades i menyspreades per la història.
Per això, en comptes d’enraonar sobre per què els nens no tenen referents femenins ni sobre per què les dones són aptes per estudiar però no per manar, m’estimo més recuperar alguns noms de dones valentes que van lluitar per ser lliures i no es van arronsar quan pintaven bastos. Dones cèlebres o anònimes que van contribuir a crear consciència del greuge al qual la meitat de la societat sotmetia l’altra meitat.
La cosa no ve d’ara: aviat farà 200 anys del naixement de Concepción Arenal (pionera del feminisme quan encara ni se’n sentia a parlar), i aquí seguim. Moltes dècades després van venir Clara Campoamor (sufragista i defensora de la no-discriminació per raó de sexe, del divorci i d’altres causes), Maria Aurèlia Capmany i moltes altres.
Però la batalla per la igualtat estava activa en tots els fronts: la nadadora australiana Annette Kellerman va ser detinguda per indecent perquè va gosar nedar amb un banyador d’una sola peça, a principis de segle XX, sense enagos.
Més tràgic va ser el cas de la sufragista Emily Davidson, quan al Derby d’Epston de 1913 la va atropellar el cavall de Jordi V en esquitllar-se a la pista amb la intenció d’enganxar-li un cartell.
Pel que fa al menyspreu històric, tenim el cas de Las Sinsombrero: artistes de la Generació del 27 esborrades de la història oficial (com va passar amb María Teresa León, recordada només per ser la dona de Rafael Alberti) i que Tània Balló ha volgut recuperar en un llibre i un documental. Podem trobar casos en tots els sectors: tothom sap qui era Einstein, però pocs saben qui era Mileva Marić i desconeixen la seva aportació a la teoria de la relativitat.
Això no és un exercici de proselitisme, sinó de justa memòria. Els nens necessiten referents de dones valentes que ajudin a fer que les nenes de 6 i 7 anys deixin d’interioritzar els estereotips de gènere que la societat els inculca.
La làpida de l’Emily Davidson diu «Fets, no paraules». És per això que a Ampersand ens sumem a la lluita i #ensaturem.
