Escoltar o sentir? Sentir o sentir-hi?
Com en altres edicions de la nostra secció de recomanacions lingüístiques, avui distingirem els usos de dos verbs que sovint es fan servir malament en català: escoltar o sentir? «No et sento» o «No t’escolto»? Sentir o sentir-hi? Parlem de sons i de sorolls.
Escoltar o sentir: diferències
D’entrada tots dos verbs són correctes, però tenen matisos de significat diferents, de manera que no són intercanviables en tots els contextos. Aquestes són les definicions que recull el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC:
Escoltar: 1 1 v. tr. [LC] Fer atenció (a allò que diu algú), aplicar l’orella a oir (quelcom). Escolta el que et dic. Se sent un soroll llunyà: escolta!
Sentir: 1 1 v. tr. [LC] [MD] Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Els animals viuen i senten. Sentir una olor, un sabor. Sentir un soroll. Sentir trepig.
2 1 tr. [LC] [MD] Oir. Sentir cantar algú. Sentir xiular el vent. Sentir gent que enraona. Sentir un tren que passa. Anar a sentir un sermó.
Queda clar, doncs, que la diferència entre els significats de escoltar i sentir és la intencionalitat de la persona oient. En el primer cas hi ha una voluntat de percebre el so, mentre que en el segon cas, el so es percep de manera involuntària.
Per tant, són errònies oracions com les següents:
«Crida més, que no t’escolto.» > «Crida més, que no et sento.»
«No s’escoltava el que deia el professor des del fons de l’aula.» > «No se sentia el que deia el professor des del fons de l’aula.»
«Vaig escoltar crits al pis del costat.» > «Vaig sentir crits al pis del costat.»
«Estàvem sentint una conferència sobre seguretat viària.» > «Estàvem escoltant una conferència sobre seguretat viària.»
«Vaig sentir el programa de ràdio que m’havies recomanat.» > «Vaig escoltar el programa de ràdio que m’havies recomanat.»
Sentir o sentir-hi?
«No hi sent res» > «No sent res»
«No sent gens» > «No hi sent gens»
El verb sentir és transitiu, és a dir, va seguit de complement directe, i significa ‘percebre amb el sentit de l’oïda un so‘. Per exemple:
«Va sentir crits a la nit i es va espantar» (i no «Va sentir-hi crits a la nit i es va espantar»).
D’altra banda, el verb sentir-hi és intransitiu, és a dir, no va seguit de complement directe, i fa referència al fet de ‘posseir el sentit de l’oïda‘. Per exemple:
«No cal que li parlis perquè no hi sent» (i no «No cal que li parlis perquè no sent»).
