Expressions per parlar del temps: tic-tac, tic-tac…
Aquesta setmana dediquem la nostra entrada sobre recomanacions lingüístiques a tractar expressions per parlar del temps i a resoldre els dubtes que se’n puguin derivar.
donar temps o tenir temps?
Crec que no em donarà temps d’acabar la feina durant el termini previst.
Crec que no tindré temps d’acabar la feina durant el termini previst.
Crec que no hi ha temps d’acabar la feina durant el termini previst.
No obstant això, l’expressió donar temps és correcta si hi ha algú que dona temps: La professora no ens dona prou temps per acabar l’examen. Com vèiem en els exemples anteriors, si es tracta d’una oració impersonal, aquesta expressió no és correcta, sinó que s’ha de fer amb el verb haver-hi o amb una altra construcció.
Fer temps o portar temps?
Feia temps que no ens vèiem. (construcció genuïna)
Portàvem temps sense veure’ns.
Fa temps que demano que adoptem un gos. (construcció genuïna)
Porto temps demanant que adoptem un gos.
Ambdues construccions estan acceptades i es fan servir per expressar la idea de duració o continuïtat en un temps determinat. Malgrat això, la construcció portar + expressió temporal és més recent i no tant genuïna en català com l’anterior.
Fa molt temps o fa molt de temps?
Entre un quantitatiu (molt, gens, gaire…) i el nom que el segueix (temps), la preposició de a vegades és optativa, altres vegades és obligatòria i en alguns casos no s’ha d’usar.
- Els quantitatius que, massa, més, menys i gaire no van seguits de la preposició de:
Tinc massa temps lliure.
No tinc gaire temps lliure.
M’agradaria tenir més/menys temps lliure.
Que temps lliure que tinc!
- Hi ha una sèrie de quantitatius que demanen obligatòriament l’ús de la preposició de. Exemples: gens, una mica, un xic, un munt…
No tinc gens de temps per estudiar.
- Els quantitatius següents admeten la preposició de abans del substantiu que els segueix:
quant: Quant de temps que té! (o Quant temps que té!)
molt: Fa molt de temps (o Fa molt temps)
poc: Queda poc de temps (o Queda poc temps)
tant: Amb tant de temps lliure ens avorrim (o Amb tant temps lliure ens avorrim)
prou: Fa prou de temps (o Fa prou temps)
bastant: Tenen bastant de temps (o Tenen bastant temps)
força: Fa força de temps (o Fa força temps)
A l’hora d’escollir entre la construcció amb la preposició i la construcció sense la preposició, és recomanable optar per la que sigui habitual segons el propi parlar.
Abreviatures d’hores, minuts i segons
hora: h (i no h.)
minut: min (i no m, que és el símbol de metre; ni tampoc min.)
segon: s (i no s. ni seg.)
- S’escriuen en minúscules i a continuació de la xifra que acompanyen, separats per un espai:
El nostre horari és de 9 h a 18 h.
- Si especifiquem la part del dia, no farem servir el símbol:
Tanquem a les 6 de la tarda/ a les sis de la tarda. (però no a les 18 h de la tarda)
- Si volem expressar hores dels dia amb minuts o segons, el punt o els dos punts són els signes que separen les hores dels minuts i aquests dels segons:
18.30 h o 18:30 h (i no 18,30 h)
18.30.05 h o 18:30:05 h (i no 18,30,05 h)
- En canvi, entre els segons i les dècimes només hi pot haver una coma:
L’atleta ha fet un temps de 6.32.15,5 h.
