Inventores, dones que són referents
La història, la cultura, la ciència i la societat en general tenen comptes pendents amb les dones. I a Ampersand reivindiquem el nostre espai. Per aquest motiu, l’any passat vam aprofitar l’històric 8 de març per recuperar la memòria de dones valentes. Aquest any recordem l’empremta d’altres dones valentes, més concretament la de les inventores.
Així doncs, destaquem el coratge d’aquestes inventores. I ho fem perquè hem de saber que les dones, a diferència dels homes, no sempre han tingut dret a l’educació, a tenir propietats o, directament, a ser considerades éssers intel·ligents i autònoms.
Dret a l’educació superior i a la propietat intel·lectual
Fins entrat el segle XX a Espanya no existia una llei que emparés el dret de la dona a estudiar a la universitat. Les poques que ho van fer abans van haver de demanar tota mena de permisos especials, donar explicacions i fer front al rebuig social. Als països anglosaxons fins a final del segle XIX les dones depenien administrativament dels homes. Així, doncs, no podien tenir propietats, inclosa la propietat intel·lectual. O sigui que, a més de les dificultats per estudiar, treballar i crear, havien de registrar patents i invents a nom d’homes. Aquest homes podien ser els seus marits, germans o familiar home més proper. Les dones inventores no estaven ben vistes. Les menystenien, es reien d’elles o intentaven plagiar-les.
Es van riure de Mary Anderson quan va inventar l’eixugaparabrises. I un pocavergonya va intentar plagiar l’invent de la màquina de fer bosses de paper de cul pla (encara en ús) de Margaret Knight. L’argument del penques va ser que una dona no hagués estat capaç de tal fita. I no penseu que era un raonament estrafolari perquè fins no fa gaire la dona es considerava un ésser mentalment dèbil i poc fiable.
Inventores de tota mena
Des d’Hipàtia d’Alexandria, matemàtica, astrònoma i inventora que va morir massacrada a mans de cristians fanàtics, fins a l’actriu i inventora amb poc reconeixement Hedy Lamarr (precursora del wifi), hi ha hagut una multitud de dones amb inquietuds científiques que es van negar a acceptar el paper de ciutadanes de segona o tercera. Casualment, d’Hipàtia es va fer la pel·lícula Àgora i de Lamarr el documental Bombshell. Potser aquests testimonis ajudaran a recordar-les.
A Ampersand posem el nostre granet de sorra aportant altres noms d’inventores que també mereixen reconeixement: Laura García Carrascosa, Fermina Orduña, June A. Carroll, Helen Free, Gertrude B. Elion, Barbara S. Askins, Edith Clarke, Katharine Blodgett, Edith Flanigen, Marion Donovan, Martha Coston, Stephanie Kwolek, Sarah Matter, Josephine Cochrane, Grace Murray Hopper.
