Japonès per a viatgers: vocabulari de supervivència

A Ampersand Traduccions continuem de viatge, i després de visitar la Xina continuem el nostre trajecte cap a l’est. En aquesta nova entrada, anem al país del sol naixent per donar-vos una breu explicació sobre japonès per a viatgers.

Preparar un viatge al Japó no és poca broma. Si teniu bitllet d’anada i tornada, no necessiteu visat de turista, però cal tenir en compte altres factors. Per exemple, aquest: convé apuntar-se al Registre de viatgers de la web del Ministeri d’Afers Exteriors. I, és clar, si voleu llogar un vehicle quan hi arribeu, cal que us feu el carnet de conduir internacional.

En general, aquests tràmits no requereixen la intervenció de cap empresa de traduccions, però si la visita no és merament turística segurament necessitareu la traducció jurada de diversos documents. Així, doncs, si us contracten per treballar al Japó, potser haureu de presentar la traducció de documents personals com ara els antecedents penals. I si el viatge té l’objectiu d’assistir a una fira, haureu de traduir tot el material de l’empresa que necessiteu per a l’estand, la targeta de negocis…

Però tornem al tema turístic, que és estiu! A més de la part administrativa, un viatge al Japó requereix documentar-se i organitzar-se bé perquè cal decidir quin estil de viatge volem i, per tant, quin tipus d’illes o ciutats volem visitar. Okinawa i les seves platges paradisíaques? Tòquio i el vibrant Shibuya? Estar-se en hotels d’estil occidental o en un tradicional ryokan? I el transport? En aquest aspecte, els viatgers solen comprar un bitllet del Shinkansen (tren bala) abans de marxar de viatge i, així, poder visitar diverses zones del país.

El que teniu totalment garantit és el xoc cultural. Tant si us esteu ben tranquils en un onsen (banys termals d’origen volcànic) en plena muntanya, com si esteu a Kioto, antiga capital, o al festival de jazz de Sapporo, heu de fer un esforç per obrir-vos a la cultura receptora. El Japó té molt per oferir, com ara la seva gastronomia. Per cert, pareu atenció: ara que parlem de menjar i costums, val més que no digueu «xin xin» quan brindeu perquè en japonès significa penis. Val més que digueu kampai!

Capbussar-se sense por

La primera barrera que cal saltar és la idiomàtica. No ens podem refiar del tot de l’anglès, ja que molts japonesos no el parlen. A més de tenir a mà una guia lingüística, convé que sapigueu quatre coses del japonès i un mica de vocabulari bàsic (per això parlem de japonès per a viatgers). L’inconvenient més gran és que els japonesos pràcticament no fan servir l’alfabet llatí (romaji). En lloc d’això, fan servir dos sil·labaris (hiragana – ひらがな i katakana – カタカナ) i ideogrames (kanji – 漢字). Els kanjis expressen conceptes, però… què fan els sil·labaris? Grosso modo, el hiragana s’utilitza per a paraules, partícules o desinències i el katakana serveix per representar paraules estrangeres i onomatopeies. La part positiva és que són molt fàcils de pronunciar, ja que la fonètica és molt similar a la del castellà. Aquí teniu uns quants exemples:

Els números que veiem a l’esquerra són kanjis i es pronuncien així:

1 [ichi] 6 [roku]

2 [ni] 7 [nana] o [sichi]

3 [san] 8 [hachi]

4 [shi] o [yon] 9 [kyū]

5 [go] 10 [jū]