S’escriuen junts o separats? Alhora, almenys i potser
Aquesta setmana a recomanacions lingüístiques: si dubteu sobre la diferència entre alhora/a l’hora, almenys/al menys i potser/pot ser, en aquesta entrada us n’expliquem els usos perquè sapigueu quan s’han d’escriure junts o separats.
Alhora o a l’hora?
- Alhora és un adverbi que significa «al mateix temps».
Cuinava i, alhora, mirava la tele. No m’estranya que es cremés el dinar.
No obstant això, l’expressió al temps que no és correcta per expressar simultaneïtat.
*Acomiaden treballadors al temps que els directius s’apugen el sou.
Acomiaden treballadors i, alhora/al mateix temps, els directius s’apugen el sou.
- A l’hora és una construcció formada per la preposició a, l’article i el nom hora i té un significat literal.
Truca’m després de l’hora de sopar.
A l’hora de rentar els plats sempre desapareix.
Almenys o al menys?
- Almenys és un adverbi i significa «si més no», «com a mínim», «pel cap baix».
Almenys me’n podries donar una mica, no?
Almenys en vam treure un empat, del partit d’ahir.
- Al menys és una construcció formada per la contracció de la preposició a i l’article el i l’adverbi menys.
Li has anat a preguntar al menys indicat de tots.
També trobem aquesta construcció amb el significat de «el mínim possible”, tot i que hi ha alternatives d’ús més habitual.
Procurarem posar la música al menys forta possible.
Procurarem posar la música com més fluixa millor.
Procurarem posar la música tan fluixa com sigui possible.
Potser o pot ser?
- L’adverbi potser es fa servir per expressar probabilitat i equival a possiblement, probablement.
Potser convindria que el traguessis a passejar.
Potser encara no han arribat a casa i per això no contesten.
- Pot ser està format per la tercera persona del singular del verb poder i la forma en infinitiu del verb ser.
Pot ser que suspengui l’examen perquè no he estudiat gaire.
Cal tenir en compte que l’adverbi potser no admet el verb en subjuntiu. En canvi, amb el verb poder sí que es pot fer servir el subjuntiu, precedit sempre de la conjunció que.
*Potser plogui demà. > Potser plourà demà./ Pot ser que plogui demà.
En un registre col·loquial, es fa servir la construcció potser que + subjuntiu per expressar un suggeriment. Per exemple:
Potser que afluixis!
Potser que fem un pensament…
Font: Optimot.
