Gastronomia I: la cuina japonesa més enllà del sushi
Aquest estiu, us proposem viatjar pel món a través del paladar. En aquesta primera entrada us volem fer un petit tast de cuina japonesa. Si bé alguns elements de la cuina del país nipó són coneguts arreu, com el sushi, el ramen, el matcha o te verd, el sake i la tempura, us volem presentar alguns plats no tan coneguts que trobareu si viatgeu al país del sol naixent.
La base de la cuina japonesa és indiscutiblement l’arròs, el qual combinen amb verdures, peix, marisc o carn. Seguint aquesta premissa d’èxit, el donburi (丼) o «bol d’arròs» és un dels plats més populars i assequibles de la gastronomia japonesa. Consisteix en un bol d’arròs blanc amb diversos ingredients per sobre. Hi ha moltes varietats de donburi, com per exemple el tendon (天丼) (amb gambes o verdures en tempura) o el katsudon (カツ丼) (amb tonkatsu, que és porc arrebossat, i també ou i ceba).
Importacions assimilades a la cuina japonesa
De fet, tant la tempura (てんぷら) com el tonkatsu (トンカツ) són fruit de la primera obertura del Japó a Occident i l’arribada dels primers europeus durant la segona meitat del segle XVI. Es creu que són el producte de la combinació de les maneres de fregir espanyola, portuguesa i xinesa.
Un altre plat molt apreciat pels japonesos que té arrels fora de l’arxipèlag és l’arròs amb curri (karē raisu, カレーライス). Els anglesos van introduir el curri al Japó a finals del segle XIX, quan la Índia estava sota el control de l’administració britànica.
El bentō, la carmanyola japonesa
A qui no li hauria agradat de petit (i de no tan petit) que els pares li preparessin una carmanyola com aquesta?
Font: JNTO
El bentō (弁当) és molt comú al Japó, és el menjar que tradicionalment preparaven les mares per emportar a l’escola o a la feina i es prepara en unes caixes especials. Quan el bentō va dirigit a nens i és molt elaborat, amb les boles d’arròs o onigiri decorades com personatges, se’n diu kyaraben (キャラ弁, character bentō). Els que es poden comprar a l’estació per menjar al tren són els ekiben (駅弁, eki vol dir estació) i són una opció assequible i deliciosa per menjar mentre viatgem amb els famosos Shinkansen o trens bala.
Un altre menjar similar però més complet és l’àpat tradicional d’Any Nou, l’osechi ryōri (御節料理), que es menja en unes caixes amb compartiments i diversos pisos anomenades jūbako (重箱).
Osaka o arruïnar-se menjant
Els habitants d’Osaka són famosos per ser bons menjadors i d’allà és originària l’expressió kuidaore, que vol dir «menjar fins a arruïnar-se». D’Osaka no podeu marxar sense tastar els takoyaki (たこ焼き), unes boletes arrebossades farcides de pop, i els okonomiyaki (お好み焼き), una espècie de truites japoneses amb molts ingredients que varien segons la recepta. A Hiroshima els preparen fins i tot amb fideus.
Okonomiyaki amb katsuobushi per sobre
Compte si demaneu…
Quan viatgem volem conèixer coses noves, explorar, i això vol dir tastar la cuina local. De tota manera, convindria anar previngut de què menjarem abans de demanar-ho.
En aquest sentit potser us interessa saber que el motsunabe (もつ鍋), un tipus d’estofat amb caldo i verdures originari de Fukuoka, té com a ingredient estrella els intestins de boví.
Al Japó es consumeix la carn del peix globus (fugu, フグ), la qual pot ser verinosa i mortal si no se n’extreuen els òrgans correctament. A més, no existeix cap antídot per combatre’n el verí, la tetradotoxina. Per això el seu consum està estrictament regulat i només cuiners amb molta experiència en poden preparar. Del peix globus i d’altres peixos també se’n menja el shirako, una menja exquisida segons els japonesos, que no és altra cosa que la bossa seminal d’alguns peixos. Es pot menjar crua o fregida.
El nattō (納豆) és un plat típic de la cuina japonesa que s’obté de la fermentació de les llavors de soia cuites al vapor per mitjà d’unes bactèries anomenades Bacillus natto. El resultat és una pasta filosa amb un gust i una olor molt fortes no gaire apreciada pels occidentals.
I si voleu posar a prova la vostra destresa amb els bastonets (hashi, 箸), podeu tastar els nagashi sōmen (流しそうめん), uns fideus que es mengen freds i que s’han de «pescar» de l’aigua corrent per sucar-los en una salsa abans d’engolir-los.
I per postres…
Si després de tot això, encara us heu quedat amb gana, tasteu els dango (団子), unes boletes de farina d’arròs en una broqueta que acompanyen molt bé el te.
Si fa més aviat calor, decanteu-vos pels kakigori (かき氷), els gelats japonesos fets de gel i amb sirop.
Finalment, si voleu conèixer la gastronomia japonesa des del punt de vista dels japonesos, us recomanem la sèrie Samurai Gourmet, on cada capítol està dedicat a un plat de la cuina nipona.
No us perdeu la següent parada a Portugal.
