Quines són les funcions del traductor jurat?
«Què és una traducció oficial? Us n’encarregueu vosaltres?»
Són preguntes que ens formulen clients que, per primer cop, necessiten una traducció realitzada per un traductor oficial. Ja vam parlar de les traduccions jurades i de les postil·les en entrades anteriors, avui ens ocuparem de la figura del traductor jurat.
El Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació atorga el títol de Traductor-Intèrpret jurat per exercir una funció pública per delegació de l’Estat com a fedatari en nom propi. Aquest professional s’encarrega de qualsevol tipus de document que requereixi una traducció que en certifiqui l’exactitud i la fidelitat. Les seves traduccions tenen caràcter oficial i el destinatari dels encàrrecs és l’Administració de justícia i altres branques de l’Administració pública. Per tant, el traductor-intèrpret jurat està habilitat per donar fer pública davant de qualsevol organisme estatal i, malgrat que fins fa poc el títol era d’intèrpret jurat, es treballa més amb la traducció que amb la interpretació. També n’hi ha que opten per especialitzar-se en alguna de les dues branques, textos escrits o orals.
Dèiem que el nomenament del Traductor-Intèrpret jurat l’atorga el MAEC, mitjançant tres vies: primera i principal a través d’un examen, havent superat un cert nombre de crèdits de la llicenciatura de Traducció i Interpretació (malgrat que aquesta via va desaparèixer fa uns anys) i per convalidació comunitària (entre professionals de la Unió Europea).
Entre les competències del traductor jurat com a fedatari públic hi ha:
- traducció de textos judicials que, independentment de la seva naturalesa, s’han de presentar en diferents tipus de processos;
- traducció per a notaries, sempre que ho requereixi el notari;
- traducció de documents comercials: comptes anuals, contractes, balanços, certificats, declaracions, estatuts, etc.;
- traducció de documents oficials o administratius: certificats mèdics, acadèmics, civils o d’un altre origen;
- funcions de pèrit.
La feina del traductor jurat està regulada pel BOE i entre les normes principals hi trobem: la traducció íntegra dels documents, sense afegir ni eliminar res de l’original, respectar l’ordre i el format del document d’origen i tendir a la fidelitat formal i semàntica. Com que no hi ha cap col·legi de traductors en el qual puguin recolzar-se, alguns traductors i associacions han omplert el buit tot establint criteris d’uniformitat estilística i normes deontològiques que poden assistir els traductors. Això sí, el que no pot faltar en una traducció jurada és la certificació amb la firma i el segell del traductor jurat, però aquest i altres detalls us els expliquem en l’entrada esmentada al principi.
Finalment, malgrat no tenir col·legi, la figura de l’intèrpret jurat té una llarga història. De fet, la primera ordenança espanyola per al nou continent que donava algun tipus de presència a aquesta professió, va ser dictada per Felip II i data del 4 d’octubre de 1563. La reproduïm a continuació per si teniu curiositat:
«Ordenamos y mandamos que en las audiencias haya número de intérpretes, y que antes de ser recibidos juren en forma debida, que usarán su oficio bien y fielmente declarando e interpretando el negocio y pleito que les fuere cometido, clara y abiertamente, sin encubrir ni añadir cosa alguna, diciendo simplemente el hecho, delito o negocio, y testigos que se examinaren, sin ser parciales a ninguna de las partes, ni favorecer más a uno que a otro, y que por ello no llevarán interés alguno más del salario que les fuere tasado y señalado, pena de perjuros, y del daño e interés, y que volverán lo que llevaren con setenas y perdimiento de oficio.» (Los intérpretes jurados, Sendebar. 1993:263)
