Què és una memòria de traducció? Expliquem com funciona una de les eines més importants del traductor

Probablement la majoria de les persones que llegeixen aquest post han traduït algun text sense recórrer a Google Translate o una altra opció similar, de manera no professional i des de zero. Potser hi ha qui pensa que els traductors de professió que no fan servir eines de traducció automàtica treballen així: traduint paraula per paraula, buscant la que no tenen clara en un diccionari, del començament al final de cada frase. Tanmateix, no és així i tampoc no ho era quan no existien eines informàtiques de suport a la traducció, com les de TAO o traducció assistida per ordinador (també conegudes per CAT, de l’anglès computer assisted translation) o les memòries de traducció.

Els traductors sempre han treballat, en primer lloc, llegint el conjunt del text per traduir per tal de comprendre el contingut, el to, l’estil i el context. Això permet obtenir una unitat completa de significat i no incórrer en traduccions literals, que és el que sol passar amb les traduccions paraula per paraula, que no transmeten el significat real del text original. Després, els traductors consultaven fonts de referència i, gràcies a la seva habilitat, duien a terme la traducció, que després revisaven i corregien i, si calia, feien les consultes necessàries a experts en la matèria.

Va ser a partir de la incorporació del software de suport als traductors que la manera de treballar va evolucionar encara més cap a la primacia del context, la coherència i la qualitat. En aquest post expliquem què és una memòria de traducció, una de les moltes eines que han permès aquests avenços.

Què és una memòria de traducció?

Si imaginem un traductor abans de la generalització del treball amb ordinador apuntant en un quadern o en fitxes traduccions complexes que ha fet, frases recurrents en un tipus de document o un sector o terminologia especialitzada, tindrem el precedent de les memòries de traducció i els glossaris terminològics d’avui dia.

Una memòria de traducció és una base de dades en la qual s’emmagatzemen les traduccions que s’han fet dels segments de traducció en què s’ha dividit un text (oracions completes, paràgrafs, sintagmes, etc.). D’aquesta manera, quan es fan noves traduccions semblants, es pot agilitar molt la feina sense renunciar a la qualitat, la coherència i la contextualització que proporciona la traducció humana, perquè, al cap i a la fi, les traduccions emmagatzemades ja les ha fet una persona.

Les memòries de traducció, per tant, s’incorporen a un conjunt d’eines més ampli de traducció assistida, que permet segmentar els textos, traduir-los i recuperar-los en forma de parells de segments. Són el que s’anomena unitats de traducció o translation units (TU), que inclouen l’idioma original (font) i la seva traducció (destinació). Aquest conjunt d’eines també pot contenir glossaris terminològics, etc.

Aquestes memòries poden tenir procedències diverses, que poden ser les mateixes eines TAO o bases de dades externes incorporades a aquestes eines (fet habitual en grans empreses que han treballat amb més d’una agència de traducció o de redacció que compartien la mateixa memòria de traducció).

Avantatges de les memòries de traducció

Els avantatges que aporten aquestes eines no només se centren en l’eficiència amb què es pot dur a terme cada nova traducció que pugui coincidir totalment o parcialment amb una altra anterior; també permeten que els textos d’un mateix autor, sector, etc., siguin més coherents pel que fa a terminologia, estil i to, i que, en general, siguin de més qualitat:

• Agilitzen les traduccions i permeten lliuraments més ràpids, ja que determinades traduccions només difereixen entre elles en xifres, signes de puntuació, noms propis, etc.
• Abarateixen les traduccions: com que agiliten la feina del traductor, no cal que inverteixi en la traducció tant de temps.
• Milloren la qualitat de les traduccions, també les més extenses, ja que eviten incoherències, fins i tot quan diversos traductors treballen en el mateix document.

Quins tipus de documents es beneficien més d’una memòria de traducció?

Hi ha documents que, per la seva naturalesa, és més difícil que coincideixin en contingut amb altres anteriors, com ara sentències judicials, contingut creatiu i publicitari, comunicacions personals, literatura original, recerques científiques inèdites, etc. Tanmateix, n’hi ha molts d’altres en què sí que és possible trobar patrons de repetició, com ara:

• Documents legals, financers, etc., estandarditzats.
• Documentació tècnica i mèdica estandarditzada (manuals d’usuari, patents, plànols, garanties, prospectes, formularis legals, etc.).
• Continguts web (fitxes de producte, polítiques de privacitat, condicions de venda, etc.).
• Textos en general d’una mateixa empresa o institució que fan servir les mateixes expressions i continguts semblants a les seves pàgines web, manuals de producte, material comercial, etc.

La diferència amb les eines de traducció automàtica

Potser, després d’explicar què és una memòria de traducció, ens passa pel cap relacionar-la amb els softwares de traducció automàtica, com Google Translate. Tanmateix, són molt diferents, començant pels fonaments: la traducció automàtica es basa en algoritmes i models matemàtics per trobar la traducció d’un text d’un idioma a un altre, no en la feina inicial d’una persona que es pot recuperar posteriorment per a traduccions coincidents.

Com funciona una memòria de traducció, pas a pas?

Com hem explicat, una memòria de traducció és una base de dades que emmagatzema segments de text traduïts de feines anterior, en l’idioma d’origen i de destinació. El seu funcionament comença quan es posa en marxa una traducció amb un conjunt d’eines de TAO:

1. Divisió del text en segments

Quan s’introdueix el text per traduir al software, aquest duu a terme la divisió en segments de què hem parlat anteriorment (frases, paràgrafs complets, sintagmes, etc.). Aquesta divisió no és necessàriament la mateixa en els diversos softwares que hi ha al mercat i pot variar segons el criteri del traductor. En general, la segmentació del text depèn de signes de puntuació (punt, dos punts, etc.) o altres marcadors de l’arxiu (salts de línia, tabuladors, etiquetes, etc.).

2. Cerca de coincidències

Per a cada segment, la memòria de traducció busca coincidències a la base de dades, que poden ser totals o parcials, i així ho indica, amb un percentatge de similitud.

Així, podem trobar unitats exactament iguals que altres ja traduïdes (correspondències exactes) o que s’assemblen prou per servir de base per a la traducció actual (correspondències aproximades). Aquests continguts iguals o similars poden influir a l’hora d’oferir descomptes que ajudin a ajustar el preu del pressupost.

3. Suggeriment de traduccions

El programa proposa traduccions per a cada segment d’acord amb el que hi ha emmagatzemat a la base de dades i el traductor pot acceptar el suggeriment, rebutjar-lo o modificar-lo.

Si el suggeriment és adequat en el context de la nova traducció, l’aprova tal qual En canvi, si considera que es pot millorar la traducció, pot modificar-ne una part.

Quan acaba i confirma la traducció del segment, aquest s’emmagatzema a la memòria de traducció, a punt per ser utilitzat en futures traduccions.

Ampersand, traductors professionals amb les eines de TAO més avançades

A Ampersand treballem amb memòries de traducció molt diverses, des de les que elaborem nosaltres per a pimes fins a les que ens proporcionen empreses multinacionals. A més, apliquem procediments exigents per mantenir-les actualitzades i funcionals, si és necessari en col·laboració amb els clients. Així podem agilitar els processos i oferir la millor qualitat al millor preu.