A Ampersand som molt fans de la Xina, ja ho sabeu. I també deveu saber que a l’estiu ens agrada «viatjar» a altres països a través de temes concrets. En altres anys hem tocat la gastronomia xinesa i us hem ofert un vocabulari de supervivència per a viatgers, i aquest any us volem parlar del cinema xinès.
Així, doncs, després de parlar sobre el cinema alemany a l’entrada anterior, marxem cap a l’est i fem parada a la Xina. Segur que coneixeu alguns dels directors més famosos del cinema xinès, com ara Zhang Yimou, Chen Kaige, Wong Kar-Wai o Ang Lee. Avui, doncs, us parlarem de les nostres pel·lícules xineses preferides, incloent una gran pel·lícula filmada a la Xina per Bertolucci.
Comencem amb aquesta magnífica pel·lícula de Bernardo Bertolucci. Protagonitzada per John Lone i Joan Chen, El último emperador descriu el final de la dinastia Qing, la darrera dinastia xinesa. Es va rodar a la Ciutat Prohibida de Pequín, en un escenari magnífic, i incorpora una banda sonora original de luxe composta per Ryuichi Sakamoto, David Byrne i Cong Su. No us ha d’estranyar, doncs, que guanyés 9 Oscars l’any 1987, incloent el de Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Música.
Aquest és un dels primers productes del tàndem Zhang Yimou (director) – Gong Li (actriu) que van arribar a casa nostra. A La linterna roja, basada en una novel·la del conegut autor Su Tong, Gong Li és una noia de 19 anys que fan casar amb un home de 50 anys que ja té… 3 dones. Així, doncs, en aquesta història veiem la rivalitat que hi havia entre dones d’un mateix senyor a la Xina de principis del segle XX i la vida que es feia a les cases de les classes socials amb més recursos.
Chen Kaige és un altre dels directors més coneguts de la Xina. Amb Adiós a mi concubina, Chen ens porta al món de l’opera xinesa al Pequín de 1925. En aquella època, tots els personatges, fins i tot els femenins, els representaven homes. Aquesta història, doncs, ens parla dels nois que han de fer aquests personatges femenins. La pel·lícula va tenir una bona acollida a Europa i va guanyar la Palma d’Or de Cannes l’any 1993.
A ¡Vivir!, pel·lícula de Zhang Yimou, amb l’actuació de Gong Li i basada en la novel·la homònima de Yu Hua, veiem l’evolució d’una família des de la dècada de 1940 fins a la de 1970: la fundació de la república popular, les èpoques de la fam, el Gran Salt Endavant… En definitiva, en aquesta obra mestra del cinema xinès hi trobareu condensada una bona part de la història de la Xina.
La ducha, dirigida per Zhang Yang, ens porta a una Xina que està desapareixent, la dels antics barris de les ciutats grans. En aquest cas, el director ens porta a uns banys públics de Pequín on veurem la vida de barri i l’activitat que hi ha en instal·lacions com aquestes. Al mateix temps, veurem com tradició i modernitat es contraposen entre l’amo dels banys i el seu fill gran. Tendra i íntima, val molt la pena.
Amb Tigre y dragón Ang Lee, director taiwanès, recupera un dels gèneres més populars del cinema xinès: les històries d’arts marcials. En aquest cas, Lee compta amb l’actuació d’un actor i una actriu molt coneguts: Chow Yun-Fat i Michelle Yeoh. Es tracta d’una pel·lícula molt completa, amb uns efectes especials que us faran oblidar les pel·lícules antigues de guerres i espadatxins. Per altra banda, si voleu conèixer més pel·lícules d’Ang Lee, proveu Beber, comer, amar, on el menjar xinès té un gran protagonisme.
A Memorias de China Un noi atropella un gosset, i la noia sorda que n’és la propietària li clava un bon cop al cap. Sembla un inici de pel·lícula una mica estrany, però a partir d’aquí el director Xiao Jiang ens porta enrere per descobrir la relació que hi ha entre tots dos. Així mateix, sabrem per què la noia és sorda, i tot això ho veurem des de la Xina rural, un entorn que té una àmplia representació en el cinema xinès.
Una vegada més, la col·laboració entre Zhang Yimou i Gong Li ens porta una pel·lícula impecable: Regreso a casa. En aquesta ocasió, el marit de la Gong Li, ja gran, torna a casa després de passar anys en un camp de reeducació. Quan torna, però, ella ja no està en les millors condicions. Una mostra actual de cinema xinès, que fa pensar en la vellesa i en tot el que, de joves, donem per fet. Proveu el tràiler que teniu a continuació.
Amb aquesta pel·lícula trenquem la línia de pel·lícules xineses que observen la realitat i que havíem traçat fins ara en aquesta llista. 10 Years, filmada a Hong Kong l’any 2015, reflecteix a través de cinc històries com pot ser aquesta ciutat l’any 2025, quan la censura i el sistema xinès s’hi hagi imposat al 100%. Alguns diuen que és una distopia, però altres diuen que és un futur que pot ser real. De moment, ja ha guanyat la 35a edició dels Hong Kong Film Awards i ha estat censurada a la Xina.
Finalment, tanquem la llista amb un tema de moda: la ciència ficció xinesa. The Wandering Earth es basa en un relat de l’autor Cixin Liu, de qui segurament coneixeu El problema de los tres cuerpos, que s’ha venut com els xurros en diversos idiomes. En aquest cas, el sol s’expandeix i el projecte «Terra errant» intenta portar la Terra fora del Sistema Solar per garantir la supervivència de la humanitat, tot i que el camí estarà ple d’obstacles. Prepareu-vos per a una bona dosi d’efectes especials i una història de ciència ficció «amb característiques xineses». La trobareu a Netflix.
Si heu arribat fins aquí a baix i us heu quedat amb ganes de saber més coses sobre el cinema xinès, podeu fer una ullada a plataformes com ara Filmin o Netflix, però també podeu visitar aquesta llista de filmaffinity sobre pel·lícules xineses. Si voleu un coneixement més enciclopèdic, us recomanem que us llegiu el llibre Historia del cine chino, de Ricard Planas, un llibre que podeu llegir tal qual o fer servir com a obra de consulta de pel·lícules concretes.
Per cert: si mentre mireu pel·lícules us adoneu que necessiteu una traducció del xinès o d’alguna altra llengua, no dubteu a trucar-nos o escriure’ns i us farem un pressupost a la vostra mida.
Fotografia destacada: Gong Li (Alt Film Guide).