Ja teniu a punt tots els preparatius per a les festes de Nadal? Si us voleu anar ambientant, escolteu el recull musical que vam fer l’any passat amb cançons de Nadal internacionals molt variades. I per agafar idees, feu una ullada a aquests regals per a traductors. Aquest any a Ampersand hem volgut viatjar una mica i comprovar com se celebra el Nadal a altres parts del món. Aquest és el resultat de la nostra recerca: 10 tradicions de Nadal d’allò més curioses (segons les Santes).
Comencem les tradicions de Nadal rodant, perquè a molts carrers de Veneçuela es talla el trànsit per tal que la gent gaudeixi a l’aire lliure de la música, els llums i el menjar sobre les rodes de patins, bicicletes, monopatins, etc. Les patinatas estan molt relacionades amb les tradicionals Misas de Aguinaldo.
Explica una llegenda popular de diversos països de l’Europa de l’Est que una família pobra que no tenia prou diners per decorar l’arbre de Nadal es va llevar el dia de Nadal i l’arbre ja estava cobert de teranyines que havia filat una aranya durant la nit. Amb els primers raigs de sol, les teranyines es van convertir en fils d’or i de plata. D’aleshores ençà, la família no va tornar a passar penúries. A Ucraïna es recorda aquesta llegenda tot decorant l’arbre de Nadal amb motius d’aranyes i de teranyines, com a símbol de bona sort i de fortuna.
A la República Txeca sembla que tenen moltes supersticions relacionades amb les festes i les tradicions de Nadal:
L’escata de peix: un plat típic de Nadal del país és la carpa i els txecs diuen que si se’n guarden una escata a la cartera els diners seran abundants durant tot l’any.
Tallar la poma per la meitat: per saber si gaudireu de bona salut, heu de tallar una poma per la meitat transversalment i si apareix la forma d’una estrella al cor llavors podeu estar tranquils. En cas contrari, val més que ens cuidem durant l’any vinent…
El llançament de sabates: Com podem saber si ens casarem? Les dones solteres només cal que llancin una sabata d’esquena per sobre l’espatlla des de la porta de casa. Si la sabata cau amb la punta cap a la casa, hi haurà matrimoni i si cau amb la punta cap a fora, no. És ben senzill.
A molts llocs d’Itàlia, qui porta els regals als nens la matinada del 6 de gener no són els Reis Mags d’Orient, sinó la Befana, una velleta que vola amb escombra. Segons la llegenda, la Befana no va voler acompanyar els Reis Mags a adorar el nen Jesús però després se’n va penedir. Per això, passa per les cases deixant presents als nens, principalment caramels i xocolatines. Com els Reis a casa nostra, si no et portes bé, la Befana et porta carbó.
Al poble de Gävle, a Suècia, des del 1966 cada any construeixen una cabra de palla de 13 metres d’alçada i de tres tones que situen a la plaça del poble durant els dies d’Advent. El més curiós, però, és que gairebé cada any algú l’acaba cremant i no aconsegueix sobreviure les festes, pobra.
Els japonesos no celebren el Nadal en el sentit religiós perquè el cristianisme és molt minoritari al país nipó. Això no obstant, s’apunten a la vessant consumista i es fan regals i gaudeixen d’un bon àpat. El més típic és fer un festí a base del menú nadalenc de la cadena americana de menjar ràpid Kentucky Fried Chicken. Però, per què? Tot es deu a una bona campanya de màrqueting dels anys 70 que va tenir molt d’èxit i encara recull els seus fruits avui dia. Vegeu les cues que es fan als restaurants!
A Nova Zelanda, el desembre cau al bell mig de l’estiu i per Nadal és quan comencen les vacances a les escoles. El sopar de Nadal consisteix sovint en barbacoes a la platja i, malgrat l’herència europea del país, sobretot la britànica, tenen algunes tradicions de Nadal i símbols molt diferents. És el cas del pohutukawa, un arbre neozelandès que s’omple de flors vermelles de desembre a gener i que s’ha guanyat el sobrenom de «l’arbre de Nadal de Nova Zelanda». Sovint se li atribueix un significat espiritual per als maoris.
Mentre que el dia 6 de desembre Sant Nicolau reparteix dolços i petits regals als nens i nenes de molts països europeus com Alemanya i Àustria, el Krampus, un monstre horrorós amb banyes de boc i cos pelut, arriba un dia abans i visita els nens dolents per portar-los carbó o patates. En alguns llocs d’Àustria es fan Krampuslauf, desfilades de Krampus, i fan sonar esquelles i cadenes que arrosseguen per espantar els nens. Del tot adorables.
Els nens islandesos són afortunats perquè reben regals durant tretze dies, del 12 al 24 de desembre, dels Jolásveinar. Aquesta mena de follets dolents posen regals a les sabates que els nens deixen a les finestres i cadascun té un nom relacionat amb el seu «delicte» preferit. En general tots són lladregots de primera: un roba salsitxes, un altre escura les sobres de les olles, un llepa culleres, un altre assetja ovelles… la mar de simpàtics.
I és clar, si parlem de tradicions de Nadal curioses no podem obviar les de casa nostra! Què fa que els catalans tinguem tants símbols de Nadal relacionats amb anar de ventre? Aquí podeu llegir informació sobre l’origen i les tradicions al voltant del tió i del caganer.
A Ampersand us desitgem unes bones festes!