Canviant d’alfabet: la transcripció del rus

Anem a la biblioteca perquè volem llegir algun dels grans clàssics de la literatura russa, però tenim un dubte: com es deia l’autor de Guerra i pau? Tolstoi? Tolstói? Tolstoy? I el d’Els germans Karamàzov? Dostoievski, Dostoyevski, Dostoyewski, Dostoyevsky, Dostoevsky? I de nom, era Fedor, Fiódor o Theodore? Per què trobem variants de transcripció del rus? Tan complicat és l’alfabet ciríl·lic?

La transliteració i la transcripció

Per traslladar els noms escrits en alfabets diferents del nostre, hi ha dues opcions: la transliteració o la transcripció. Tal com defineix el Termcat, la transliteració és la «representació d’una seqüència d’unitats d’un alfabet mitjançant els signes d’un altre alfabet», mentre que la transcripció és la «representació d’una seqüència d’unitats tenint com a punt de referència la pronunciació dels signes que cal transcriure».

Per entendre’ns, en la transliteració s’assigna a cada lletra d’un alfabet una lletra d’un altre alfabet i sempre és reversible. Tanmateix, alguns dels símbols que es fan servir no són entenedors per al parlant estàndard. Per exemple, al sistema de transliteració de la norma ISO 9:1995, trobem lletres com ara č, ŝ, š o ž, poc intuïtives pel que fa a la pronunciació si no som experts en transliteració. Per això, se’n sol restringir l’ús a l’àmbit científic.

La transcripció, en canvi, fa una adaptació a l’alfabet d’una llengua concreta. Es tracta principalment de fer que els lectors puguin llegir les paraules transcrites d’una manera més fluïda. Cal observar, però, que amb aquest sistema no es fa una transcripció fonètica fidel.

Com funciona la transcripció del rus en català?

Per a la transcripció del rus en català disposem de la «Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català» (podeu consultar-la en pdf), feta per la Comissió de Transcripció i Transliteració de Noms Propis i aprovada per la Secció Filològica de l’IEC, actualitzada recentment. Tot seguit reproduïm la taula d’aquesta guia d’equivalències per a la transcripció.

Si seguim les indicacions d’aquesta proposta, Anna Karènina la va escriure Lev Tolstoi i Crim i càstig, Fiòdor Dostoievski. Per què trobem tantes variants, doncs? A part de l’ús de diversos sistemes de transcripció, també s’hi afegeix que moltes traduccions que s’han fet al català o al castellà al llarg dels anys no s’han fet directament del rus, sinó que s’ha traduït a partir de la versió francesa o alemanya, principalment.

[table id=32 /]

També s’han perdut costums «entranyables» —o execrables, tot són opinions—, com el de traduir els noms propis: per això en les traduccions més recents Tolstoi es diu Lev i no Lleó.

Un cas a part: la traducció jurada

Ara hem estudiat amb deteniment la proposta de transcripció del rus i pensem que estem preparats per transcriure qualsevol nom rus. Hem de fer una excepció: les traduccions jurades.

Per evitar confusions i que tots els documents de ciutadans de la Federació de Rússia en qualsevol llengua es puguin identificar com a pertanyents a una mateixa persona, es fa servir el nom transcrit a l’alfabet llatí que les autoritats russes han inclòs al passaport. Així de senzill.

Tanmateix, la història recent de Rússia fa que això es compliqui una mica. Des de 2013, per ordre del Servei Federal de Migració de Rússia, en la transcripció dels noms dels passaports s’aplica el sistema establert per l’Organització d’Aviació Civil Internacional al document 9303 (Documents de viatge de lectura mecànica). Abans, però, s’han fet servir sistemes diversos (per exemple, el sistema GOST 52535.1-2006 o la transliteració segons el sistema anglès o el sistema francès en l’època soviètica). Així, doncs, al llarg del temps els documents en altres països d’una mateixa persona russa poden mostrar noms lleugerament diferents.