Suècia literària: hi ha algú amagat en la foscor

Suècia, l’estat del benestar i Ikea. Una societat idíl·lica on la Pippi Langstrump viu sola i fa el que vol. Un país amb polítics que viuen amb sous modestos. Un entorn on et pots passejar sense por que ningú et faci res. O no?

Sí, Suècia és un dels països més segurs del món, però segurament és el que té més novel·les negres per metre quadrat i més assassinats per novel·la. I sembla que també ho han encomanat una mica als seus veïns noruecs i danesos.

Què escriuen, a Suècia?

Aquesta vegada, doncs, les nostres recomanacions de lectura se centren en la novel·la negra de la Suècia literària. Segur que coneixeu algun d’aquests autors, que han estat traduïts a moltíssims idiomes.

Comencem per la brillantíssima obra Els homes que no estimaven les dones, de Stieg Larson, que va iniciar la sèrie «Millenium». Si per casualitat encara no us l’heu llegit, no us espereu més i feu-ho. És una lectura extremadament addictiva i trepidant.

Ara bé, hi ha altres autors que ja s’hi dedicaven abans, a aquesta mena d’històries. Un exemple clar és Henning Mankell, que durant molts anys ens va explicar les històries de l’inspector Kurt Wallander, un clàssic del gènere. S’han publicat pràcticament totes en català; nosaltres us recomanem Ossos al jardí.

Tanquem la llista amb una autora molt coneguda i publicada, la Camilla Läckberg, que publica tot d’històries que passen principalment a Fjällbacka, el poble on va créixer. Us recomanem Els crits del passat, tot i que no és el més nou de la sèrie. Per veure la llista completa, visiteu la Viquipèdia.

Si us agrada la novel·la negra i no en teniu prou amb aquests tres autors, en trobareu molts més a Suècia mateix i als països veïns (spoiler: llegiu-vos la sèrie que Jo Nesbø dedica a Harry Hole).

Propera parada: Barcelona. Final del trajecte.

[table id=26 /]